Palma, Ciutat Comuna Ràdio Autonomia | Una Posició:
“L’experiència feminista demostra que parlar d’autonomia no es únicament parlar de la relació amb l’Estat i les institucions. És parlar de la vida mateixa. Les conseqüències de la institucionalització del moviment feminista en les dècades de 1980 i 1990 haurien de ser tingudes en compte de cara al futur —o un futur-present—, en forma d’aprenentatge.
Pero la posada en qüestió de molts altres elements, com les relacions de sexe, gènere i desig, el temps, la identitat, el cos i demés, evidència que una política de demandes no és suficient. El feminisme —i, por se, la política— no és asumpte d’especialistes, sino de persones que habiten el món, persones amb cossos i afectes.
El reconeixement d’altres identitats no ha de conduir a una proliferación de protagonistes, sino a un canvi en l’estructura que invisibilitza formes d’habitar el món. Si aquestes vides no convenen al capitalisme, potser puguin mostrar-nos com començar a plantejar la seva alternativa.
Prendre el control sobre la nostra reproducció i sobre els nostres cossos. Manejar el temps. Reordenant les prioritats. No compensar a les persones que es dediquen a les cures, sino a reordenar les relacions de cura. Donar lloc al desenvolupament d’agents diversos allà on es trovin més còmodes. Escoltar altres veus. Articular lluites (quelcom que requerirà a vegades, canviar el centre). En definitiva, prendre la vida.
Un treball que no es pot dur a terme sense canvis profunds en les nostres formes de relació”.
Article relacionat: “Volem ballar, sí, però som més de cumbia que de mambo, o sardana”
Galguii Estudio (RTV) 